Promoció de la sobirania tecnològica

Quan parlem de sobirania tecnològica i de programari lliure no pensem només en llicències.

Pensem, sobretot, en modes d’articulació productiva i de redistribució de valor basats en les comunitats.

Pensem en la lògica del programari lliure com un conjunt d’entramats relacionals i models de negoci que es poden generar en relació a productes i serveis que no tenen com a únic punt de mira l’acumulació privativa.

Defensem el programari lliure perquè és el que millor bloqueja els fluxos d’acumulació sense fi de les grans corporacions tecnològiques i perquè és el que fa del coneixement un bé comú, compartit i públic.

I ho defensem en activitats de sensibilització, en tallers formatius, desenvolupant materials, participant en taules rodones i, sobretot, usant-ho.

Com ho fem?

Com es pugui. Hem fet migracions totals al programari lliure, en institucions que han apostat per això.

Però no sempre es pot fer, perquè hi ha resistències.

Migrar al programari lliure pot ser tenir un servidor per a videoconferències basat en Jitsi o en BigBlueButton, un servidor de fitxers basat en NextCloud, tenir els correus del propi domini en el hosting propi, utilitzar un CRM o un ERP lliure, ofimàtica i sistemes operatius lliures…

I, especialment, davant els desafiaments que planteja la intel·ligència artificial, utilitzar models públics en els ordinadors propis, usant el programari lliure disponible, que n’hi ha.